dilluns, 11 d’abril del 2011

18 anys sense en Guillem.

    Avui, dilluns 11 d’abril del 2011, fa 18 anys que l’odi, l’espanyolisme, el racisme i el feixisme van assassinar el company maulet Guillem Agulló, de Burjassot. 18 anys des que un grup de neonazis va posar fi a la seua vida.
    En assassinar Guillem, Pedro Cuevas –el seu assassí material, que avui dia no només és lliure sinó que es presenta a eleccions municipals amb el partit feixista Alianza Nacional- va acabar amb la seua vida, amb les seues il·lusions i projectes i amb part de l’alegria dels seus familiars i companys. Va assassinar una part de tots nosaltres, de tots els que creiem en un futur millor i lluitem per aconseguir-lo.
    Però el que primer fou una espurna de ràbia i impotència -en veure el col·laboracionisme de la “justícia” espanyola i la impunitat que donaren als seus assassins- s'ha convertit, des de llavors, en una flama molt diferent. Una flama carregada de voluntat d'homenatge, de justícia i de record. Una flama de dignitat: la dignitat dels seus pares, que lluiten incansablement per conservar el seu record; la dignitat dels veïns del seu poble; la dignitat dels i les que cada dia lluiten per un futur lliure.
    Aquesta flama continua encesa, com demostren els molts homenatges que, any rere any, se li reten arreu dels Països Catalans. Enguany, a més, d'una manera ben especial: dedicant-li de manera oficial un carrer a Sallent (el Bages), gràcies a una moció presentada per la CUP a demanda de Maulets.

  
    Exemples com aquest demostren que la flama està més viva que mai. Més viva que mai... i convençuda que el millor homenatge possible és continuar lluitant, cada dia, per la independència i la revolució dels Països Catalans.

    18 anys després, ni oblidem ni perdonem.



La lluita continua!


Maulets, el jovent independentista revolucionari

11 d'abril del 2011

dissabte, 12 de març del 2011

AVUI CAFETA PER L'AUTOGESTIÓ!

Avui, dissabte 12 de març, a les 22.00 hores, l'Assemblea de Maulets del Baix Vallès i Céllecs us espera al Kasino Popular de Cardedeu!

Cafeta per l'autogestió de l'Assemblea de Maulets del Baix Vallès i Céllecs!! I és que el Vallès Oriental comença a autogestionar-se per seguir endavant amb la lluita del jovent dels Països Catalans!


No us ho penseu!

Festa sí, lluita també!



dissabte, 5 de març del 2011

Dona, lluita pels teus drets! Amb aquestes retallades no tenim futur!



      Fa quatre anys que ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista i la pitjor part ens l'estem enduent, com sempre, els col·lectius més vulnerables i amb menys poder negociador: dones, joves, gent gran i persones inmigrades. Ens està tocant patir els efectes més durs d'aquest sistema basat en l'explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball.

      El govern de l'Estat Espanyol, amb la complicitat de la resta de partits polítics, i els sindicats CCOO i UGT han signat un pacte d'estat contra la classe treballadora i més específicament contra les dones. La Reforma Laboral dóna plena llibertat als empresaris per abaratir l'acomiadament, per acomiadar sense més motius que la baixa productivitat de la treballadora, cosa que es traduirà en una menor contractació de dones, sobretot si ens trobem en edat reproductiva. Les mesures que el govern ha aportat per pal·liar els efectes de la crisi s'han basat en el rescat de la banca i en la inversió destinada als sectors productius del treball més masculinitzats com el de l'automòbil i el de la construcció.

      La inversió en sectors on les dones tenim més presència, com l'educació i la sanitat, ha estat inexistent i no podem obviar el creixent atur que ja sobrepassa el 20% en algunes zones dels Països Catalans. 

      Però els atacs contra la classe treballadora no acaben aquí. La classe política, amb la seva línia neoliberal de liberalització total del mercat i privatització dels serveix públics, colpeja fortament les classes populars catalanes retallant encara més les polítiques socials. Assistim al desmantellament de l'estat del benestar per salvar les classes privilegiades. L'eliminació del xec-nadó empitjorarà les condicions a aquelles dones que vulguem ser mares, les retallades de les pensions ens afectaran més directament a les dones que comptem amb menys anys de cotització per haver passat per períodes de baixes per maternitat o aquelles que tinguem un índex més elevat de contractes parcials, que no donen dret a l'atur ni a la pensió, així com a aquelles que ens encarreguem de les tasques de cura i assistència de la llar que formen part del treball reproductiu no remunerat i sense cotització a la Seguretat Social, cosa que, al mateix temps, suposa el 80% del total del treball i és el que permet que el sistema sobrevisqui. També empitjorarà les condicions a aquelles que formem part de l'economia submergida que no genera drets socials. Les retallades en la sanitat pública i l'enduriment en les condicions de la llei de dependència provocaran que, una vegada més, siguem les dones les que ens encarreguem de tenir cura de la gent gran i les persones malaltes, ja que el patriarcat ens assigna aquestes tasques com un acte d'amor implícit en la biologia femenina. El capitalisme necessita que les dones siguem la mà d'obra barata i que alhora ens encarreguem de la família i de la llar, sense comptabilitzar-nos com a costos de producció. 

      Ara bé, les dones immigrades encara tenen unes condicions més deplorables en ser sotmeses a condicions laborals que vulneren tots els drets com a treballadores, havent d'assumir el cost patronal dels contractes laborals i havent de suportar violències quotidianes i racistes que se sumen a l'explotació classista. 

      Per tots aquests motius, reivindiquem: 

      - El repartiment del treball i la riquesa, i la reducció de la jornada laboral. Les dones renunciem a l'exclusivitat de la cura i exigim que les tasques reproductives siguin assumides per totes les persones, tinguem el sexe que tinguem. 

      - Que les necessitats socials passin per davant de les econòmiques. No més retallades socials i sí als serveis públics de qualitat. Les dones hem de tenir més oportunitats per incorporar-nos al mercat laboral i gaudir de temps per a la vida personal i per a la transformació social. 

      - Que els sectors de treball feminitzats siguin reconeguts i deixin d'estar condemnats a la marginalitat perquè queden fora del mercat de treball. Que les dones que treballen en tasques de cura de persones grans i infants cotitzem a la Seguretat Social, i s'acabi amb l'economia submergida. 

      Les dones no pagarem aquesta crisi capitalista! Abolim el capitalisme! Acabem amb el patriarcat!

Esquerra independentista
Països Catalans, 8 de març de 2011


dimarts, 1 de febrer del 2011

8 anys de presó? Ni parlar-ne! Absolució Jona!

El dia 1 de març es jutja en Jona!! Aquí teniu una breu explicació dels fets:

LA "NOVA" BARCELONA
imatge01
     Des de fa ja més d'una dècada, la ciutadania dels diferents barris de Barcelona hem anat veient com els agents polítics instal•lats a l'Ajuntament han anat deixant de banda les seves obligacions per satisfer els seus interessos privats o els dels seus cercles empresarials "amics". Així, la ciutat s'ha convertint en un parc temàtic més útil per turistes i grans negocis que no pas per la gent que hi viu.

     L'eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d'aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l'illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d'altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l'Ajuntament de Barcelona en el1992 a esquenes de la població.


     Durant la transformació del barri de Ciutat Vella, una de les principals beneficiàries de l'estratègia política municipal ha sigut la coneguda promotora i constructora Procivesa/Focivesa, que ha actuat com a braç executor. Curiosament, un 51% de l'empresa pertany a l'Ajuntament de Barcelona. A través de l'anomenat Pla Especial de Reforma Interior (PERI) l'Ajuntament ha forçat l'expulsió progressiva de la població tradicional i del petit comerç de la zona. En total, es van veure desplaçats uns 200 veïns, i 1.078 habitatges van ser enderrocats. Però el més sospitós de tot és l'evolució que va seguir el projecte urbanístic: gairebé de la nit al dia i sense avisar, allò que en un inici s'havia venut al veïnat com un espai verd d'us públic pel barri es va acabar convertint en un projecte de pàrquing privat.
     A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l'autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D'aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.
     Davant d'aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure's i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l'Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d'aquell solar en un espai per a tothom.

     Els i les veïnes de la zona es van passar 6 anys construint aquesta nova plaça pública i negociant amb l'Ajuntament un sortida digna i comuna, davant la por que tot això acabés en sac buit. I, efectivament, sense previ avís i evitant qualsevol tipus de diàleg, les màquines de l'empresa contractada per l'Ajuntament van acabar entrant al barri per destruir tot el que s'havia fet i desallotjar els qui encara no havien fet fora, aixafant el projecte veïnal i centenars d'esperances recollides per tota la ciutat. Va ser arrel d'aquesta darrera ofensiva que els veïns van decidir convocar una sèrie de mobilitzacions. Entre elles, la manifestació del 5 d'octubre 2006, que va acabar amb enfrontaments i detencions, fruit de la gran tensió entre el veïnat i les institucions públiques i privades implicades en el cas, que van enviar-hi la unitat policial més armada i violenta del cos dels Mossos d'Esquadra.

     Una setmana després dels fets, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos d'Esquadra van procedir a detenir un veí del barri de la Sagrada Família, en Jonathan Ivorra. La detenció es va produir de forma vexatòria. El van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, en Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya per part de quatre policies absurdament encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos de la comissaria de Les Corts, on el van interrogar, despullant-lo físicament i agredint-lo verbalment.
     Tots aquells i aquelles que coneixem en Jona i/o el "cas Ciutat Vella" hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l'Ajuntament. Es contribuïa així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.

     Per si no n'hi hagués prou, a mitjans de 2008 el Ministeri Fiscal sorprenia a tothom. Malgrat el mal tràngol que es va viure l'octubre de 2006, ningú (ni tan sols els advocats) podia imaginar que el Ministeri Fiscal demanaria el tancament a presó d'en Jonathan Ivorra. I no sols això, sinó que pretenen condemnar-lo fins a 8 anys de privació de llibertat i a una pena multa de més de 3000 € sota les acusacions finals de manifestació il•lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. Tot, per haver-se mobilitzat al costat del veïnat de Ciutat Vella en contra de l'especulació urbanística i en favor d'una Barcelona on hi càpiga tothom.
     És per tots aquests motius que des del Grup de Suport a en Jona exigim la llibertat d'en Jona, que s'aturi la repressió contra el jovent i la resta de la ciutadania que s'organitza i es mobilitza i que es respecti al dret a la lliure manifestació d'idees.

La solidaritat no s'empresona, Jona absolució!

Quan l'especulació és un fet, manifestar-se un dret!
imatge02

INIMAGINABLE... TOCA SORTIR A CARRER
LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DEL JONA
LA RESPOSTA VEÏNAL
EL "CAS FORAT DE LA VERGONYA"

dilluns, 24 de gener del 2011

Important manifestació a Barcelona que acaba amb l'okupació i posterior desallotjament il·legal de l'antic cinema Balañá


El que començà com una activa i exitosa jornada de protesta en contra la reforma de les pensions i la reforma laboral acabà amb dotzenes de ferits. La manifestació, convocada per un ampli ventall de sindicats i organitzacions va ser seguida per vora 4000 persones, que van manifestar-se per diferents barris de Barcelona. Una de les protestes que es va fer notar va ser la dels treballadors de Parcs i Jardins, que van enganxar fulles seques a les portes de la seu d'aquesta empresa pública en protesta per les condicions laborals a les quals estan sotmesos.

La manifestació va discórrer amb normalitat malgrat les provocacions de dotzenes d'agents de "paisà" dels Mossos d'Esquadra que van provocar situacions molt tenses amb els manifestants, que no van cedir a les provocacions.

Arribats a Via Laietana es va donar a conéixer el que havia de ser la nova "casa de la vaga" on hi havia el Palau del Cinema, propietat de Balañá, conegut empresari ultraespanyolista. Aquest antic cinema va ser okupat feia uns dies i es va donar a conéixer al passar-hi la manifestació. Centenars de persones van entrar-hi encuriosides per conéixer aquest espai, moltes de les quals havien estat participant a la manifestació.

En un moment donat, pocs minuts després d'obrir-ne les portes els Mossos d'Esquadra van carregar a Via Laietana, deixant prop de 420 persones a l'interior de l'edifici. Ni falta que fa dir que l'ampli ventall ideològic i d'edats que quedà dins l'edifici. Això va ser un dels puntals de l'okupació d'aquest edifici, doncs dins s'hi inicià una assemblea per parlar sobre la vaga general convocada pel dia 27.

Prop de les onze de la nit, els Mossos d'Esquadra van entrar dins l'edifici i, malgrat la intenció dels qui romanien dins era de sortir-ne tranquilament, els Mossos van optar per allargar-ho i provocar situacions que els permetéssin fer ús de la violència. La gent de dins l'edifici no va caure en provocacions, però malgrat això, els efectes de les drogues en els agents dels Mossos d'Esquadra van fer efecte i moltes persones van haver de ser greument hospitalitzades, dos de les quals militants de Maulets que van haver de ser ingressades a l'Hospital Clínic amb greus ferides a causa de les contusions sense sentit que els Mossos van provocar.

Un dels militants va poder sortir poques hores després amb greus ferides al cap i un altre es trobava encara a l'hospital en el moment de redactar aquest comunicat de condemna i d'odi en contra una policia que no es mereix altra consideració que la de salvatge i inhumana. Així mateix, cal que es retirin els càrrecs absurds que s'imputen a diversos activistes per haver participat en aquestes mobilitzacions.

També volem condemnar les paraules lamentables del conseller d'Interior, Sr. Puig, que s'ha vantat de l'ús salvatge que en fa de la policia que comanda, parlant ara clar: aquesta serà la tònica del govern convergent durant aquests llargs i durs quatre anys, la legislatura de la violència salvatge i gratuïta.

Per part de Maulets, el jovent independentista revolucionari, condemnem amb força l'actuació salvatge dels Mossos d'Esquadra i esperem que aquesta greu actuació acabi d'una vegada per totes amb aquesta policia violenta, política i inútil pels interessos de la societat catalana. Per últim, estem convençudes que la lluita en contra la reforma de les pensions i la reforma laboral no abaixarà la guàrdia i que anirem a més fins aconseguir aturar aquesta greu agressió. La lluita continua.

Per un desallotjament, mil okupacions.
Perquè qui sembri la misèria, recollirà la ràbia.

Maulets, el jovent independentista revolucionari 


http://www.youtube.com/watch?v=_Ylamf-liVo&feature=player_embedded

dissabte, 22 de gener del 2011

Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci.

       "Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
[···]
       L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.

       Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener."


       L'assemblea de Maulets Baix Vallès i Céllecs donem suport a tot aquest seguit de mobilitzacions per a denunciar l'atac que està patint la classe treballadora en mans de polítics, empresaris, bancs, rics...
       Més informació a: http://pensionspubliques.wordpress.com/

dimarts, 11 de gener del 2011

Comunicat arran la declaració d'alto el foc permanent d'ETA

      Des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, valorem molt positivament l'aposta de l'organització armada independentista i socialista ETA de declarar l'aturada de les accions armades sota verificació internacional, adaptant-se així a la nova estratègia que ha adoptat l'esquerra abertzale després d'un intens debat entre les seues bases.

      Esperem que això faci veure a la societat fins quin punt serà capaç de cedir l'estat espanyol a les demandes democràtiques basques de dret a l'expressió política en igualtat de condicions i del dret a decidir la seva autodeterminació com a poble. Ara la pilota està a la teulada dels Estats espanyol i francès, i només la lluita de masses en un projecte d'unitat popular -així com la consciència de poble oprimit sostinguda durant tants anys pel poble basc- esdevindrà una victòria de les esperances d'aquest poble, i un avenç en la lluita de tots els altres pobles oprimits del món.
      Des dels Països Catalans, però, esperem que també l'Estat espanyol deposi les armes i s'avingui a iniciar un procés que condueixi a un marc democràtic: deixant que els partits il·legalitzats es presentin amb igualtat a les eleccions, deixant que tantes altres organitzacions tornin a ser legals (com els nostres companys i companyes de Segi), acostant els presos i preses polítiques basques a Euskal Herria i deixant que lliurement el poble basc s'autodetermini mitjançant un referèndum per la independència de la seva nació com també volem per al nostre país. Només així s'aconseguirà crear un marc democràtic real que indubtablement ens portarà a la independència.
      Des de la nostra nació, per tant, seguirem donant suport al moviment abertzale i a les iniciatives que prenguin de consens com a moviment.

 

La lluita continua!

Maulets, el jovent independentista revolucionari, 11 de gener de 2011.