Fa quatre anys que ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista i la pitjor part ens l'estem enduent, com sempre, els col·lectius més vulnerables i amb menys poder negociador: dones, joves, gent gran i persones inmigrades. Ens està tocant patir els efectes més durs d'aquest sistema basat en l'explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball.
El govern de l'Estat Espanyol, amb la complicitat de la resta de partits polítics, i els sindicats CCOO i UGT han signat un pacte d'estat contra la classe treballadora i més específicament contra les dones. La Reforma Laboral dóna plena llibertat als empresaris per abaratir l'acomiadament, per acomiadar sense més motius que la baixa productivitat de la treballadora, cosa que es traduirà en una menor contractació de dones, sobretot si ens trobem en edat reproductiva. Les mesures que el govern ha aportat per pal·liar els efectes de la crisi s'han basat en el rescat de la banca i en la inversió destinada als sectors productius del treball més masculinitzats com el de l'automòbil i el de la construcció.
La inversió en sectors on les dones tenim més presència, com l'educació i la sanitat, ha estat inexistent i no podem obviar el creixent atur que ja sobrepassa el 20% en algunes zones dels Països Catalans.
Però els atacs contra la classe treballadora no acaben aquí. La classe política, amb la seva línia neoliberal de liberalització total del mercat i privatització dels serveix públics, colpeja fortament les classes populars catalanes retallant encara més les polítiques socials. Assistim al desmantellament de l'estat del benestar per salvar les classes privilegiades. L'eliminació del xec-nadó empitjorarà les condicions a aquelles dones que vulguem ser mares, les retallades de les pensions ens afectaran més directament a les dones que comptem amb menys anys de cotització per haver passat per períodes de baixes per maternitat o aquelles que tinguem un índex més elevat de contractes parcials, que no donen dret a l'atur ni a la pensió, així com a aquelles que ens encarreguem de les tasques de cura i assistència de la llar que formen part del treball reproductiu no remunerat i sense cotització a la Seguretat Social, cosa que, al mateix temps, suposa el 80% del total del treball i és el que permet que el sistema sobrevisqui. També empitjorarà les condicions a aquelles que formem part de l'economia submergida que no genera drets socials. Les retallades en la sanitat pública i l'enduriment en les condicions de la llei de dependència provocaran que, una vegada més, siguem les dones les que ens encarreguem de tenir cura de la gent gran i les persones malaltes, ja que el patriarcat ens assigna aquestes tasques com un acte d'amor implícit en la biologia femenina. El capitalisme necessita que les dones siguem la mà d'obra barata i que alhora ens encarreguem de la família i de la llar, sense comptabilitzar-nos com a costos de producció.
Ara bé, les dones immigrades encara tenen unes condicions més deplorables en ser sotmeses a condicions laborals que vulneren tots els drets com a treballadores, havent d'assumir el cost patronal dels contractes laborals i havent de suportar violències quotidianes i racistes que se sumen a l'explotació classista.
Per tots aquests motius, reivindiquem:
- El repartiment del treball i la riquesa, i la reducció de la jornada laboral. Les dones renunciem a l'exclusivitat de la cura i exigim que les tasques reproductives siguin assumides per totes les persones, tinguem el sexe que tinguem.
- Que les necessitats socials passin per davant de les econòmiques. No més retallades socials i sí als serveis públics de qualitat. Les dones hem de tenir més oportunitats per incorporar-nos al mercat laboral i gaudir de temps per a la vida personal i per a la transformació social.
- Que els sectors de treball feminitzats siguin reconeguts i deixin d'estar condemnats a la marginalitat perquè queden fora del mercat de treball. Que les dones que treballen en tasques de cura de persones grans i infants cotitzem a la Seguretat Social, i s'acabi amb l'economia submergida.
Les dones no pagarem aquesta crisi capitalista! Abolim el capitalisme! Acabem amb el patriarcat!
Esquerra independentista
Països Catalans, 8 de març de 2011
Però el que primer fou una espurna de ràbia i impotència -en veure el col·laboracionisme de la “justícia” espanyola i la impunitat que donaren als seus assassins- s'ha convertit, des de llavors, en una flama molt diferent. Una flama carregada de voluntat d'homenatge, de justícia i de record. Una flama de dignitat: la dignitat dels seus pares, que lluiten incansablement per conservar el seu record; la dignitat dels veïns del seu poble; la dignitat dels i les que cada dia lluiten per un futur lliure.
